Per què busquem la nostra mitja taronja?

per Sergio Domínguez


Al seu diàleg anomenat “El Banquet” o “Simposi”, Plató ens explica tota una sèrie de consideracions sobre l’amor en boca de diferents personatges que elaboren un discurs en el context d’un banquet organitzat per Agató. En general hi ha aspectes molt interessants en l’obra, però és especialment destacable el mite de l’androgin. Algun cop us heu preguntat perquè els humans diem que en buscar l’amor busquem la nostra “mitja taronja”?

Aristòfanes és el narrador del capítol que fa referència a aquest mite, segons el qual en un moment a la terra hi trobàvem tres classes d’humans diferenciats: d’una banda homes i dones tal i com els coneixem avui en dia, i d’altra una mena d’ésser composat pels dos gèneres (o també composat per dos homes o dues dones) anomenat androgin. De fet, la paraula androgin prové dels termes grecs andros (home) i gyné (dona), i en l’actualitat s’identifiquen com a persones andrògines aquelles que no es volen definir en un gènere en concret, ja que no es troben còmodes amb els criteris de masculinitat o feminitat que imposa la societat i, per tant, es consideren una barreja de tots dos gèneres.

Aquests éssers tenien quatre cames, quatre braços i dos òrgans tot i que només disposaven d’un cap i estaven units pel ventre. El problema que es van trobar els déus en aquell moment va ser que l’enorme força que tenien aquests andrògins els va fer conspirar contra ells tractant d’atacar-los escalant al cel, i això era inconcebible.

Aleshores els mateixos déus van deliberar sobre com solucionar la situació –i la opció de destruir tots els humans no era viable ja que era la única raça que els atorgava sacrificis- per tant Zeus va optar per minvar les forces dels andrògins partint-los per la meitat, amb la qual cosa no només solucionava el problema sinó que augmentava el número d’humans que es sacrificarien per ells, mentre que Apol·lo es va encarregar de curar les ferides que això els ocasionà.

Amb aquest fet, els andrògins composats per un home i una dona seran heterosexuals, els composats per dos homes seran gais i els composats per dues dones seran lesbianes. D’aquesta manera els humans resultants havien perdut força i dedicarien els seus esforços a trobar la seva meitat, una meitat que els hi donaria un desig de no separar-se mai en un intent desesperat de fusionar-se amb aquesta meitat per tornar a assolir el poder que en algun moment van arribar a tenir.

Així doncs, quan avui en dia diem que busquem a la nostra “mitja taronja” ens estem referint a aquella meitat que formava part del nostre cos quan érem andrògins, i que en cas de trobar-la ens aportarà tota aquella força que ens falta perquè en algun moment de la història els déus van decidir treure’ns-la.